dimarts, 25 de març del 2014
Queviures
On apunte els queviures
que van deixant espai al rebost
faig una llista
amb tot allò
que ja no viurem
per omplir el buit
que deixen
les il.lusions malmeses.
-Xelo Llopis-
dilluns, 24 de març del 2014
Passeig
No me n'aniré molt lluny
només passejaré una estona
per paisatges ja viscuts
rememorant dies de gaubança
atresorant batecs nous
per convertir-los en record
-Xelo Llopis-
Imatge: Aranjuez
dijous, 20 de març del 2014
Montse Vergés
Per si vos ve de gust, vull compartir amb vosaltres el que sens dubte serà un moment molt especial per a Montse Vergés, com per a tots els que estarem amb ella per acompanyar-la, sembla ser que el gaudi està garantit.
divendres, 14 de març del 2014
Instant
El mar
el vent
el teu miratge
i un grapat
de paraules adormides
-Xelo Llopis-
Imatge: Laura Mequinenza
Imatge: Laura Mequinenza
dijous, 13 de març del 2014
Carícia
Quan la tristesa s'instal.la
qualsevol forat és bo
per ficar el cap
i el món que seguisca rodant
de cop
t'arriba
una paraula amable
una mà estesa
una dolça mirada
sents
com una brisa lleugera
acaricia
les cantonades de l'ànima
-Xelo Llopis-
Imatge: Holly Spring
dijous, 6 de març del 2014
Poejam Ontinyent Gener 2014
Fragment del recital a la Poejam d'Ontinyent l'11 de gener de 2014
dijous, 27 de febrer del 2014
Regal
Et regale
el capvespre d'una platja solitària,
una muntanya de tendresa,
un mar de complicitats,
un horitzó de desig,
un núvol de mots emmudits,
també
uns dits descarats.
Al final trobarás
les meues mans
buides, obertes,
per si les vols agafar,
per si les vols deixar.
-Xelo Llopis-
(setembre 2012)
-Xelo Llopis-
(setembre 2012)
dilluns, 24 de febrer del 2014
Vida
Asseguda
al llindar dels somnis
contemples
la vida passar
tan bonica
tan polida
tan descarada
tan aliena a tu
-Xelo Llopis-
Imatge: del blog Tú conmigo
divendres, 21 de febrer del 2014
Fill meu
Ara que escures
les últimes cuetades de la infantesa
i l'adolescència
comença a esclatar-te a la cara
deixa'm dir-te fill meu
d'on vingueres
fou d'una nit
no sé si de lluna plena
però sí amb un cel ben estelat
i dos cors en sintonia
així ens vares omplir
de llum i somriures.
A la casa
curulla de vida i records
li faltaves tu
de la meua
la teua mà s'ha fet gran
captivada estic
ampla és la teua generositat
immensa la capacitat d'estimar
prodigiosa la nostra complicitat
-Xelo Llopis-
Ofeguem la pena
Companys
ofeguem la pena de les absències
amb un bon got d'enyor
però enyor del bo
guardat entre cotó
amb pèl
o a les pàgines
grogues
que semblen adormides
al fons d'algun calaix
beguem el màgic líquid
del temps gaudit
ens
sortiran els colors a les galtes
reiurem per
força
la gaubança soterrarà
la pena de les absències.
-Xelo Llopis-
(novembre 2012)
(novembre 2012)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)















