divendres, 21 de febrer de 2014

Fill meu





Ara que escures
les últimes cuetades de la infantesa
i l'adolescència
comença a esclatar-te a la cara
deixa'm dir-te fill meu
d'on vingueres
fou d'una nit
no sé si de lluna plena
però sí amb un cel ben estelat
i dos cors en sintonia
així ens vares omplir
de llum i somriures.
A la casa
curulla de vida i records
li faltaves tu
de la meua
la teua mà s'ha fet gran
captivada estic 
ampla és la teua generositat
immensa la capacitat d'estimar
prodigiosa la nostra complicitat


-Xelo Llopis-




3 comentaris: