Un, dos, tres

Un, dos, tres

el món està al revés

quatre, cinc ,sis

el que no suma se n'ix

set, vuit, nou

que s'escuren les butxaques

i tots els lladres dins d'un pou

deu, onze, dotze

que ningú s'escandalitze

és perquè tot s'estabilitze

tretze, catorze, quinze

si espentem tots amb força

no ens podran vèncer

setze, disset, divuit

ho sabrem reconduir

dinou i a la de vint

a la revolta m'he apuntat

m'hi voleu acompanyar?

-Xelo Llopis-

Imatge de la pàgina del Facebook:  Beautyfull pictures of the world

Per estar junts

Potser ens separa un mar

tres rius, cinc muntanyes

o la via del tren.

Potser ens separa

l'extens recorregut d'una vida

però la nostra frontera

és de paper, sense duanes

on no cal ni  passaports ni visats

el nostre salconduit

és entendridor, càlid

i tan senzill

com tancar les parpelles per estar junts.

Xelo Llopis-

Imatge: Max Gasparini

Perduda

M'agrada

pensar-te

inventar-te

somiar-te desperta 

botant de núvol en núvol

núvols tous

núvols blancs com la tendresa

núvols rojos com el deler

m'agrada perdre'm

per la teua mirada

que m'agafes la mà

i un bes furtiu

em caiga als llavis

però sobretot

m’agrada...

que em faces una perduda

-Xelo Llopis-

Imatge: Kata Kömüves

Prendre'm

Prenc una pastilla

per desfer  el desassossec

que em pentina l'ànima

em té abstreta

no puc pensar

no puc parlar

llegisc per a distraure'm

no entenc  res

t'has tornat a colar entre les lletres

a poc a poc

suaument

com un xiuxiueig

retrobe la serenor

llance les pastilles

ara ho entenc :
estàs ací
vas a prendre'm

- Xelo Llopis-

Elements

Estime aquesta terra

que amb les seues voltes

ens va fer ensopegar

les espurnes que van encendre un foc

que ni l'aigua que va cobrir

aquets cossos famolencs de carantoines

va poder apagar

al vent que em despentinava

al  temps que tu em despullaves

a eixe vent el maleïsc

per endur-se't amb ell.

-Xelo Llopis-

Me’n vaig

Si m'allunye de tu

no penses que me’n vaig

perquè he deixat d'estimar-te

només vull

guanyar un poc de distancia

per veure't millor
de dalt a baix
una i altra vegada
ben vist!

-Xelo Llopis-

Imatge: Cristina Garcia Rodero

Cor entollat

Mala barreja
tenia fam  d’estima

he menjat un poemari  sencer

amb un got curull de melangia

ara tinc ​​el cor entollat

comença el regalim de llàgrimes.

-Xelo Llopis-

Dia i nit

De dia,

per estimar-lo en veu alta

pujava al cim d'una muntanya,

es capbussava al mar

per fer gàrgares de lletres

inventava mots

amb la rima del seu nom.

De nit,

amagat entre els llençols

eixia el record d'ell

ella, ja en silenci

dormia abraçada al seu enyor.

-Xelo Llopis-

Imatge meua: des de la Serra Vernissa

Sols una vegada més

Sols una vegada més

deixa'm estar
arraulida al teu costat

al caliu de la dolcesa
així les teues mans
tornaran a contar-me

aquella bella llegenda

dels enamorats 
que cada nit
es cercaven entre versos.

-Xelo Llopis-

Vesprades de cine

Desperta

una infància 

llepant puro moro

amb magnèsia de llima

carrers sense asfalt

enfangats per la pluja

cap a la plaça la bassa

diumenges de cine

sessió de les quatre

i una complexa decisió 
molt seriosa

galliner o butaca?

-Xelo Llopis-

Imatge arxiu Xàtiva