Potser ens separa un mar
tres rius, cinc muntanyes
o la via del tren.
Potser ens separa
l'extens recorregut
d'una vida
però la nostra frontera
és de paper, sense duanes
on no cal ni passaports
ni visats
el nostre salconduit
és entendridor, càlid
i tan senzill
com tancar les parpelles per estar junts.
Xelo Llopis-
Imatge: Max Gasparini
Preciós poema en imatges i paraules.
ResponEliminaSalutacions
Gabriel M.
una abraçada Gabriel!!
EliminaM'agraden el teus poemes.
ResponEliminaAquest el trobo especialment bonic.
Glòria
gràcies Glòria, el teu bloc és ple de vida
Elimina