Vida

Adormits  queden els somnis

davant d'una tassa de cafè

mentre

passen les fotos que m'han vist créixer.

Al ventall dels  sentiments

ara un somriure  

ara una llàgrima

Tanta vida imaginada

tota una vida insospitada.

-Xelo Llopis-

Prismàtics

Fa ja tant de temps de tot
que cal agafar uns prismàtics
per veure amb claredat
La memòria 
amb la seua saviesa
ens acosta el que és bo
del que fa mal es desfà

-Xelo Llopis-

En un replec

I la vida
la quotidiana
la de cada dia
no és 
un camí planer
ni fàcil 
ni tou 
malgrat la manca de força 
seguim endavant 
i és tan plaent 
descobrir  nous somriures
seguir caminant
així com de sobte
en un replec 
d'aquest viatge a peu 
retrobar-nos
amb els vells afectes

Xelo Llopis-

Recordar

Vull recordar
la vida tal com és
ara baixe
ara puge
ara m'enlaire
ara m'estavelle
quan tu no hi eres
quan arribares
quan vull posar fre
i els sentits s'acceleren
quan s'ha de reprimir l'estima
quan l'amor esclata
quan hi ha més impossibles
que possibles
quan somiar
és l'única manera de viure

-Xelo Llopis-

Imatge: Léa Fery

Reprendre l'alè

He de reprendre l'alè,

el pols a la vida quotidiana,

però abans un parèntesi evocador

amb una deliciosa tassa de cafè,

pres a glops, curts i saborosos.

El teu miratge per companyia

i en cada glop

sublims records a llepades.

-Xelo Llopis-