dimecres, 8 d’abril del 2015

A Toni



Potser
per aquest sobtat adéu
alguna llàgrima
em xope  la cara
un nus impertinent
impedisca les paraules
però tu amic meu
sense adonar-te’n ja
fas que el gest
m'espente  a somriure
tinc el cor
curull de bons
i millors moments
dolços com la teua bonhomia
no cal maquillatge per evocar-te
ni deixaré espai per a la tristesa
malgrat que la ràbia  m’envaïsca
l’ànima rebutga
concebre’t
d'una altra manera
em dol amic
convertir-te en record
però per força
he de seguir estimant-te
i seràs 
per sempre somriure


-Xelo Llopis-

8 comentaris:


  1. Un poema preciós, que commou i que explica molt bé la força de l'amistat i de l'amor, per sobre de tot. Fins i tot decla mort.

    Tant de bo que no et sigui massa difícil, aquest somriure de recordar-lo i d'estimar-lo...

    Una abraçada ben forta, Xelo.

    ResponElimina
  2. Absència, existència, estima, bon record, somriure, tristesa... quantes sensacions barrejades quan algú ens deixa per sempre.

    ResponElimina
  3. tot això i molt més, gràcies Xavier

    ResponElimina
  4. Em sap molt de greu, pots plorar la seva absència però alegrat per tot el temps que has pogut gaudir de la seva amistat i recorda'l sempre...
    Molts petonets, Xelo.

    ResponElimina
  5. Tristor i brillantor en uns versos plens de sentiment.
    Besada d'ànims.

    ResponElimina
  6. Sentirás que se ha muerto una parte de ti y no hay palabras que puedan consolar al alma, solo el tiempo tiene ese derecho, lo único que puedo hacer es darte mis ánimos y dar gracias por haber conocido a una persona como Toni, te deseo lo mejor

    ResponElimina
  7. mil gràcies a tots pels vostres comentaris .... mentres existisca el record estarà amb nosaltres

    ResponElimina