dilluns, 22 de desembre del 2014

De vegades







De vegades 
escrius paraules desordenades
esguitant l'ànima 
sucumbint 
als desitjos més íntims
tan íntims 
tan teus
que els guardes amb zel
atrinxerats 
a la teua essència
arrecerats
de tot perill

De vegades 
et creixen ales 
i voles
amb tant puixança
que desfàs 
les teranyines que t'envolten

De vegades 
et retrobes amb tu


-Xelo Llopis-

Imatge: Mark Biwit




9 comentaris:

  1. De vegades, omples un cistellet amb versos i mentre voles, els vas escampant arreu, perquè vols compartir els sentiments amb les altres persones, i de vegades, fins i tot els ocells hi posen música...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. I aquest retrobar-se amb si mateix dóna força i, en el teu cas, gran embelliment de les paraules.
    Una besada.

    ResponElimina
  3. De vegades hi ha poemes que arriben molt endins. Aquest n'és un.

    ResponElimina
  4. mots atrinxerats a la teua essència arrecerats de tot perill...a tots ens ha passat. En cambi altres cops....Preciós poema Xelo.

    ResponElimina

  5. Ben sovint, els mots desordenats ens descriuen més que no pas l'ordre establert del vers pulcre.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina