dimarts, 22 de juliol de 2014

Per tu



                                                                           Al meu País Valencià

Com no he d'estimar-te 
si tot el que sóc 
és per tu 
si les teues ferides 
em sagnen a mi 
si el teu goig 
és la meua alegria 
si només veure't 
em sent a casa
si se m'omple la boca
dient el teu nom
com no he d'estimar-te


-Xelo Llopis-


7 comentaris:

  1. Preciós Xelo. Com no hem d'estimar-te si el teu cor és la casa que s'obri al món!!!

    ResponElimina
  2. Això si que és sentir-se identificada amb el ser estimat...Dos que són un!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Directe i clar, esplèndit poema ple de sentiment.
    Besada dolça.

    ResponElimina
  4. Això és amor. Així és l'amor.
    Preciós poema!

    ResponElimina