dilluns, 7 de juliol de 2014

Postdata 13




Perduda en un laberint de paraules
enmig d'un oceà de sentiments oposats
volia eixir d'ací
per a poder dir-te tantes coses!
al remat d’aquesta  extensa carta
no podràs llegir les últimes lletres
del nus en la gola
he passat per una drecera
al degoteig de llàgrimes
diluint les paraules justes
aquelles on  et deia….

-Xelo Llopis-

3 comentaris:

  1. Les llàgrimes ja eren prou eloqüents, potser més que les lletres.

    ResponElimina
  2. Quan l'oceà va sorgir pels ulls, les paraules ja no calien.
    T'estime

    ResponElimina