dissabte, 18 de gener de 2014

Treva





Aprofitem aquesta treva
instant infinit , etern
a resguard 
de passats punyents
i de futurs per desxifrar
llepem el present
per hores
minuts
i segons
anem a fondre 
allò que ens allunyava
nosaltres
sabem com amarga la fel
assaborim doncs
el gust de la mel

-Xelo Llopis-

Imatge: Gegen Noviara

7 comentaris:

  1. Com sempre, una mirada tendre a l'amor, un sentiment net i ple de carícies als ulls, als sentiments.
    Preciós poema.
    Besada dolça.

    ResponElimina
  2. Gaudim de la dolçor del moment sempre que la tinguem a l'abast.

    ResponElimina
  3. Una treva infinita present és sempre la millor escapada en el temps. Molt bonic. M'agrada el tast del present i la dolçor de la mel!!!

    ResponElimina
  4. Assaboreix, doncs, aquesta certesa, que el futur......ja vindrà!!!.
    És preciós!!!

    ResponElimina
  5. La mel del teu poema, assaboreixo!

    ResponElimina
  6. Anem a fondre'ns i deixem que tot passi ...

    M'agrada Xelo, com tots!

    ResponElimina