dimarts, 14 de gener de 2014

De pas




Cabdelle incerteses
albire esperances
minses ténues
a elles m'aboque
paladejant amb deler
aquesta provisionalitat
anomenada vida

-Xelo Llopis-



Imatge: madridknits.blog

5 comentaris:

  1. Quanta serenitat hi ha en aquest versos!.

    ResponElimina
  2. Provisionalitat a la vida que tu endolceixes.
    Gràcies per escriure!
    Una besada.

    ResponElimina
  3. Molt bonic, Xelo i molt seré i ple d'esperances

    ResponElimina
  4. Paladejar amb deler és una manera segura d'assaborir la vida.
    Magnífic!

    ResponElimina
  5. efímers som deixant en versos la suau petjada en platja de memòria

    ResponElimina