Confesse
haver estimat
sense preguntes
on poc era tot
alimentant somnis
amb engrunes
de temps furtat
al bucle rutinari
sense esquitxades d'infortunis
amb fragància de goig
finit i etern alhora.
La sentència
el menyspreu.
-Xelo Llopis-
Imatge: Roberta Pastore
i remuntaràs el vol rient a sol i lluna...
ResponEliminaUn poema molt sincer i colpidor. Abraçada!
ResponEliminaGuarda l'essència d'aquest amor i el goig dels dies viscuts en l'essencier més bonic que trobes, i engega el vol, encara et queda molta vida i molt per estimar.
ResponEliminaHem de disciplinar l'ànima en la carn d'estimar...
ResponEliminaMolts petons, Xelo.
Tristor i desengany, però les llagrimetes sempre o gairebé sempre acaben evaporant-se i la vida continua fluint.
ResponEliminaPreciós.
Besada dolça.