Ai mirall !
coneixes els meus
secrets
si no tens pressa
mentre maquille la
melangia
t’explicaré l’última
confidència
he quedat penjada
en bells records
encara tendres
tebis
encara
d'un ahir massa
recent.
Ai mirall !
ningú ho ha de saber
estic gairebé sense
alè
el cor a trossets
després del terrabastall
em pintaré els llavis
posaré colorets a la tristesa
he de sortir al
carrer
i he de fer-ho amb un somriure
i he de fer-ho amb un somriure
a tu, amic ... a
tu gràcies
per ser el meu confident
per ser el meu confident
Confidències emmirallade... sí...
ResponEliminaGràcies, Xelo.
Ai, l'spill... etern confident...
ResponEliminaAi els miralls eterns confidents que ens ajuden a pintar somriures...
ResponEliminaEls records es quedaran en records, i el futur està per descobrir. Sempre endavant!
ResponEliminaTrossets de vida ben desats...
ResponEliminaHi ha tants mots que ballen entre cor i pensament...
ResponEliminaHi ha tantes paraules, desitjos, per quès...
Però això si, ens pintarem, ens mudarem, i eixirem al carrer..