dimarts, 14 de maig de 2013

Món interior


Quina fortuna 
saber-te al meu costat
recer en la tempesta
mentre el sol
bada les penyes
aixopluc 
del desassossec i la pena
muscle invisible
on recolzar el desesper
quantes llàgrimes m'has assecat?
quant dolor has amorosit?
si no fos per tu
poc quedaria de mi
sempre predisposat
a donar alè
i la força necessària
per seguir endavant
quan l'ànima s'esmicola
i tot sembla perdut
no em deixes 
sense tu 
no sóc ningú


-Xelo Llopis-

Imatge: Platonia





2 comentaris:

  1. La soledat fa patir molt. Prou que ho sé!

    ResponElimina
  2. Una meravella de poema. El jo líric aprofundeix en les arrels de l'amor per mantenir encesa una flama plena de sentiments i carícies a la persona estimada.
    M'ha agradat molt, com m'està agradant moltíssim els versos del teu preciós poemari.
    Una besada amb afecte, amiga poeta.

    ResponElimina