diumenge, 19 de maig de 2013

L'espera



Llarga és l'espera
denses dels hores
parets de formigó
llum artificial
veus per megafonía
no voldria
estar ací
ni escoltar
mai el teu nom

-Xelo Llopis-

6 comentaris:

  1. És cert que tanta pulcritud trasbalsa, tant com la veu anònima que qualsevol dia pot cridar sense pels a la llengua el nostre nom i llinatges.

    Salut, Xelo ( i més que mai...)

    ResponElimina
  2. Ignore, Xelo, quina disort t'ha tocat...
    espere que s'adrece el camí
    que el vent t'afavorisca...

    ResponElimina
  3. Simpàtic i original poema/sentiment/sensació.
    Sempre encantat de llegir-te.
    Una besada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aclariment: he volgut sentir el poema amb ironia perquè sé que les esperes sempre desesperen, per això li he volgut donar aquest aire distès.
      Espero no t'hagi incomodat.
      Una besada.

      Elimina