I ara
te'n vas
te'n vas
perdent-te
entre la
gent
un prou meu
se’n va
amb tu
un molt
teu
es queda
amb mi
esmicolaré
records
per a
bressolar-los
dolçament
immensa fortuna
acaronar
el teu
miratge
-Xelo Llopis-
Imatge: Andrew Smith
Realment uns versos preciosos, plens de sentiment.
ResponEliminaM'agrada l'esdevenir dels principi a la fi... com un caramel que es va fonent a la boca.
Una besada dolça
gràcies Yeti, del teu comentaria ha sortit un poema
EliminaBellesa i sensibilitat!
ResponElimina