dilluns, 18 de febrer de 2013

Benvolgut cavaller 2





Benvolgut cavaller,
deixaré  de costat
la poca vergonya que em queda

Alguna cosa per dins
em diu que l'estime,
me'l trobe
a les cantonades de la rutina
omplint espais
pintant somriures
i he tornat a volar
sense ales ni motor.

Pels meus llavis
passegen sucoses paraules,
allà romandran
per si algun dia les vol escoltar
només
si vostè ho desitja

Benvolugt cavaller,
lluny d'escarmentar
malgrat tot el que he viscut
en l’amor sóc aprenenta
i encara hi crec.

Tot i saber de la seua perspicàcia
des de la meua ignorància
voldria seguir estimant-lo.



-Xelo Llopis-
(Juliol 2012)

Imatge: Art Pics



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada