Benvolgut cavaller 2

Benvolgut cavaller,
deixaré  de costat
la poca vergonya que em queda

Alguna cosa per dins

em diu que l'estime,

me'l trobe

a les cantonades de la rutina

omplint espais

pintant somriures

i he tornat a volar

sense ales ni motor.

Pels meus llavis

passegen sucoses paraules,

allà romandran

per si algun dia les vol escoltar

només

si vostè ho desitja

Benvolugt cavaller,

lluny d'escarmentar

malgrat tot el que he viscut

en l’amor sóc aprenenta

i encara hi crec.

Tot i saber de la seua perspicàcia

des de la meua ignorància

voldria seguir estimant-lo.

-Xelo Llopis-
(Juliol 2012)

Imatge: Art Pics