M'agrada
pensar-te
inventar-te
somiar-te desperta
botant
de núvol en núvol
núvols
tous
núvols
blancs com la tendresa
núvols
rojos com el deler
m'agrada
perdre'm
per la
teua mirada
que
m'agafes la mà
i un
bes furtiu
em
caiga als llavis
però
sobretot
m’agrada...
que em
faces una perduda
-Xelo Llopis-
Imatge: Kata Kömüves
Un poema dolç, tou, suau i tendre. Preciós.
ResponEliminaUna abraçada.
Gabriel M.
gràcies Gabriel!!!
ResponElimina