divendres, 2 de març de 2012

Tossuts


Com xiquets
que esperen inquiets el so del timbre
per a eixir  de l'escola,
els meus pensaments escarotats i rebels
també volen escapar-se del seu recinte.
Em reclamen la veu, 
no sé què  fer amb ells,
com posar ordre,
com apaivagar el seu desassossec .

Amb fermesa,
els pregue que m’ajuden
a reprendre la vida
en el punt exacte
on la vaig deixar,
 vida que semblava fútil i conclosa,
abans de remoure
 el diminut ordre on jeia.

Però són tossuts, com jo
i m’espenten a seguir,
a no desfallir.
Qualsevol dia els faig cas,
 els done la veu

-Xelo Llopis-

Del poemari “Guarda’m el secret”
Ed. Germania 2012


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada