divendres, 30 de març del 2012

Angoixa i serenor



Quina  angoixa
buscar i no trobar-te.
Sota el matalàs,
entre la multitud,
en la mirada d'un xiquet
darrere d'una porta,
a la butxaca,
entre  vocals i  consonants,
que hi ha en un poema.
Ai!, quina serenor  trobar-te,
quiet,  dins, molt dins,
assegut en un raconet del meu cor

(Xelo IProu)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada