Recital a la llibreria La Costera -Xàtiva-

Amb molta il.lusió  .... algun dia farem una trobada de blocs

La casa del meu cos

Mire amb certa melangia
la casa del meu cos
són molts els anys els que està alçada.

El pas del temps és implacable
i ha deixat la seua empremta
a la façana les esquerdes són visibles
i el color que abans tant goig feia
ha perdut la seua lluentor.

Pels finestrals no entra tanta llum
l’ombra de les cases veïnes ho impedixen.

Els dies d’intensa pluja
per la teulada es filtra
un degoteig incessant d’aigua
però a les golfes tot el que guarde
ho tinc ben arrecerat
puge de tant en tant
per netejar el que em fa nosa
i traure la pols als records.

Però tinc sort
Els fonaments, les bigues i els pilars són sòlids.

Dins s’està 
és plena de vida
em sent segura i encoratjada,
encara conserve aquell vell balancí
on asseure’m a bressolar els somnis.

-Xelo Llopis-

del poemari "Guarda'm el secret"

Capvespre

He vist pel retrovisor de la memòria

aquest capvespre

com a senyal implacable

que el dia acaba 

com un cicle

com una etapa

i descobrisc que ha sigut

una jornada plena d'afectes

d'abraçades

trobades insospitades

d'il.lusions renovades

de converses

de somriues

de lluita…

-Xelo Llopis-

Vida

Dubte

On s'amaga el coratge 
quan a l'ànima 
l'embolcallen els núvols?

-Xelo Llopis-

I tornarà

Treu-te les lleganyes

enterboleixen la il·lusió

només així

tornarà el somriure

les nits seran per als somnis

els dies per al gaudi

-Xelo Llopis-

Imatge: Segey Panteleev

Titella

Has caigut

t'han tallat els fils d'estima

aquells que et feien caminar

botar amb batecs aliens

sentint-los com a propis

anhelants d'amor

malgrat el desencís

seguiràs endavant

com sempre o quasi sempre

tornaràs a aprendre a caminar

ets dona somiadora

a somriure  disposada

els somnis t'encoratgen

la vida és pura empenta

no defuges de la teua essència.

-Xelo Llopis-

Avui potser

Avui potser
la vida no em ve de gust
i això que l'estime
en desmesura
rígid queda el gest
glaçades les esperances
incertes són les hores
i el futur només
és una paraula

-Xelo Llopis-

Seria bonic

Seria bonic
pensar que per una estoneta 
vaig fer niu en el teu cor
que els teus somnis
i els meus
foren els nostres

Seria bonic
trobar en un plec dels records
el teu somriure
paraules encoratjadores
complicitats a dojo o minses

Seria bonic
sentir que el viatge continua
i no és 
des de la solitud



-Xelo Llopis-

Bona nit tristesa

Bona nit tristesa,

no era a tu a qui esperaba hui

la teua murrieria em guanya la partida

bon olfacte , perceps com ningú

els meus moments d'hora baixa,

molt baixa.

Arribes, no hi ha pany ni amagatall

que se't resistisca,

m’ arrossegues amb la mateixa força

que un riu en dies de gota freda,

mai ets ben rebuda , ho saps

et vull lluny de mi

la vida ja és prou feixuga

com per haver de carregar-te.

Inventaré un dolç somni

que asseque  el regalim dels  ulls

i desfaça el nus que m'ofega

així  quan torne l'alba

i el sol il.lumine el nou dia

tu, maleïda tristesa

t'hauràs esvaït.

-Xelo Llopis-

(Novembre 2013)