dilluns, 8 de juny de 2015

Capvespre





He vist pel retrovisor de la memòria
aquest capvespre
com a senyal implacable
que el dia acaba 
com un cicle
com una etapa
i descobrisc que ha sigut
una jornada plena d'afectes
d'abraçades
trobades insospitades
d'il.lusions renovades
de converses
de somriues
de lluita…


-Xelo Llopis-

8 comentaris:

  1. Xelo, m'agrada molt que hagis tingut un bon dia, ple de coses positives...Cada capvespre hauríem de fer una reflexió sobre el jorn que se'n va, a ritme de de bufades de marinada i cants d'ocells que se'n van a joc...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Capvespre… preciosa paraula que suggereix a l'instant un munt de sensacions, a mig camí de la nostàlgia pel dia que s'acaba i la calidesa d'allò que hem viscut i que la llum de la posta ens ajuda a reunir, com un tresor. Preciós poema, Xelo!

    ResponElimina
  3. Aquí tens una abraçada... i si puc treure un somrís...

    ResponElimina
  4. Un dia positiu pel que escrius. Te'n desitjo molts així, Xelo!

    ResponElimina
  5. La vesprada ens vesteix
    el dia, entre silencis arriba
    l'abraçada del dolç crit...

    Cal tenir ulls i ànima
    per la plenitud, tot viu,
    tot floreix, de vegades
    mirem cap a una altra banda,
    o el retrovisor està empolsegat
    i no veiem la realitat...
    onatge

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina