Mare
ja no correràs darrere nostre
sabatilla a la mà
després de fer una malifeta.
Ara som nosaltres
qui t'hem posat les sabatilles
per calçar-te
els peus cansats
de xafar innombrables vegades
el vell camí de l'absència
tostemps buscant
com arribar
on jeu el pare
al qui fou
el teu veritable amor
Mare
hem vist com els anys
potser van marcir el teu esperit
mentre la teua bellesa
romania intacta
el teu somriure
ens seguirà acaronant
i omplint-nos de tendresa
Mare
l'estima rebuda
no és per deixar-la
en els calaixos
la durem sempre damunt
perquè es veja bé
a la cara s'ha de notar
l'amor que ens has regalat
Ai mare!
-Xelo Llopis-
