dimarts, 15 de setembre del 2015

Sofrença






Ara que el silenci
parla per tu
no és gens difícil
interpretar aquesta conversa
absenta de paraules
això dol
però més encara
saber-te a prop
i que els teus ulls
ja no vullguen mirar-me


- Xelo Llopis Roca-
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Carme Rosanas15 de setembre del 2015, a les 16:29

    He pensat moltes vegades que fins i tot el silenci pot ser difícil d'interpretar...

    ResponElimina
  2. M. Roser15 de setembre del 2015, a les 20:07

    Preciós, però trist...Una conversa de silencis i uns ulls que potser ens miren, però no en som conscients...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Yeti Barna22 de setembre del 2015, a les 7:39

    La bellesa i la melangia, una mescla que saps donar-li brillantor.

    ResponElimina
  4. Encarna Roselló13 d’octubre del 2015, a les 22:25

    Ja ho saps....t'estime!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)