dissabte, 18 d’octubre del 2014

M'amague





si m'amague no és
per falta de ganes de viure
senzillament és
per no enterbolir la teua alegría

-Xelo Llopis-

7 comentaris:

  1. No sé si hauríem d'amagar-nos massa... tot és tan cert. L'alegria dels uns i la tristesa (o no ) dels altres. Tot és vida, inevitablement.

    Malgrat la reflexió que ha provocat el teu poema, t'he de dir que el trobo preciós, les paraules i la intenció.

    ResponElimina
  2. Igual la teva presencia el farà feliç, no t'amaguis que et perdràs la seva cara de satisfacció.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. La presència oculta de l'absència.

    Abraçades, des de El Far!

    ResponElimina
  4. Doncs a mi quan estàs al meu costat i puc palpar-te (que al meu costat estàs sempre), em fas molt feliç. Una abraçada!.

    ResponElimina
  5. No puc creure mai que tu puguis fer possible enterbolir cap alegria.
    Sempre feliç de poder llegir-te.
    Una besada.

    ResponElimina
  6. La meua alegria necessita de la teua presència.

    ResponElimina
  7. De vegades passa, gràcies pels versos i presència, imatge impressiona.

    ResponElimina