Des de
la teua llunyania
queda’t amb mi
poc puc oferir
però saps
que en el meu cor
tens un niu
dolçament embuatat
amb cotó en pèl
no faré
pols
pols
ni remolí
pensar-te
és la millor medicina.
Des de
la teua llunyania
i des del llindar
d’aquesta estima
on s'adormen
les paraules
queda’t
-Xelo Llopis-
Imatge: Eric Lohner
Amb un poema així, tan dolç, de ben segur que és quedarà.
ResponEliminaImpossible no quedar-se.
ResponElimina