dimecres, 6 de març del 2013

A la nit







I és a la nit quan
puc desprendre'm
de la feixuga cuirassa
que he de portar de dia.

I és a la nit quan

arriba el màgic moment
de posar-me
un vestit lleuger i vaporós,
que el vent enlairarà de la pell
on els raigs de lluna plena
llampurnegen mirallets 
per guarir les urpades
d'una ànima adolorida
que estima els somnis
somriure
i no vol deixar de viure.

-Xelo Llopis-


Imatge: Kata Kömùves

(Setembre 2012)

6 comentaris: