dimecres, 24 de setembre del 2014

Tornar




Enlairada
com milotxa al vent
núvols per cuirassa
lluna per recer
a contracor has de tornar
com ferro incandescent
a esperar la martellada.

-Xelo Llopis-

Imatge:www.anchaescastilla.es

 -Febrer 2013-
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

2 comentaris:

  1. M. Roser25 de setembre del 2014, a les 22:30

    Suposo que les persones som una mica com el ferro roent, que sens pot modelar...Sí ens deixem , és clar!
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Encarna Roselló8 d’octubre del 2014, a les 0:37

    Ja ho diuen, que a base de cops aprenem, mentres no deixes mai d'enlairar-te....

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)