dijous, 13 de setembre de 2012

Deixeu-me







Deixeu-me anar al meu aire,
deixeu-me anar al meu ritme,
ja tornaré a somriure
però ara deixeu-me.

He viscut en un segon
totes les hores,
un segon infinit 
curull de gaubança
flairant la mar
assaborint la mel,
i ara,he d'aprendre a viure
tots els segons de les hores.

-Xelo Llopis-

Imatge: O. Blacky.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada