Deixeu-me anar al meu aire,
deixeu-me anar al meu ritme,
ja tornaré a somriure
però ara deixeu-me.
He viscut en un segon
totes les hores,
un segon infinit
curull de gaubança
flairant la mar
assaborint la mel,
i ara,he d'aprendre a viure
tots els segons de les hores.
-Xelo Llopis-
Imatge: O. Blacky.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada