dilluns, 21 de setembre del 2015

De major vull ser



Inclòs al  poemari "Autisme, trenquem el silenci amb la POESIA" Viena Edicions 2014



De major vull ser
aquella xiqueta trapella
que jugava al carrer a la tella
a l’apit amagar  
berenar a les mans
per sostre el cel
trepitjant bassals
botant núvols
genolls pelats
roig mercromina
pel terme  amb bicicleta
imaginació inabastable
ànima impol.luta
somriure fàcil
llàgrima sincera
escurant sense saber-ho
l'efímera infantesa.

De major vull ser
aquella xiqueta
de qui  tant vaig aprendre
i encara m'espera.

-Xelo Llopis-


(Setembre 2012)

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

8 comentaris:

  1. Anna Gascon20 de setembre del 2012, a les 9:34

    Gràcies. Ens trobarem en la bici en qualsevol lloc del terme. Amb el somriure ample. Besets.

    ResponElimina
  2. Sterxu20 de setembre del 2012, a les 18:17

    "somriure fàcil
    llàgrima sincera
    escurant sense saber-ho
    l'efímera infantesa."

    enyor pur...

    ResponElimina
  3. Joan V. Navarro21 de setembre del 2015, a les 14:37

    Senzill i tendre. M'agrada moltíssim.

    ResponElimina
  4. Yeti Barna22 de setembre del 2015, a les 7:40

    Magnífic, serè, dolç i tendre.
    Una besada.

    ResponElimina
  5. Unknown23 de setembre del 2015, a les 8:12

    Bonic...

    ResponElimina
  6. M. Roser3 d’octubre del 2015, a les 19:33

    Jo també vaig ser una xiqueta com aquesta, i encara ara la recordo amb tendresa...
    Preciós poema fet de records!
    Petonets.

    ResponElimina
  7. Encarna Roselló13 d’octubre del 2015, a les 22:27

    Sempre m'agradat molt aquest poema, és tan tendre!!

    ResponElimina
  8. dolmonamor/ María Dolores Amorós10 de setembre del 2016, a les 17:49

    Magnific!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)