divendres, 31 d’agost del 2012

I si escric...




I si escric és perquè
l’ànima necessita l’assossec
que el cor li nega
un polsim de llum
a les paraules ofegades a la gola
potser així arriben
com lletres enllaçades.
Mentre escric,
vaig resseguint tots els teus racons,
la imaginació em juga mil passades
i li surten ales de cotó,
quasi podria veure’t
acariciar i lliscar-me per la teua pell,
per si et ve de gust llegir-ho
ací deixaré les paraules.
Mentre escric,
seguisc fruint del plaer de imaginar-te.

-Xelo Llopis-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada