Posem per cas
nosaltres som uns altres
amb espais ben diferents
i en una cruïlla de l'univers
va i ens trobem!
Posem per cas
el nostre esguard ensopega
i mentre descarreguem les motxilles,
escoltem el batec de dues ànimes nues
i de sobte ens esclata una primavera.
Posem per cas
que pugem a un estel
que pugem a un estel
i ens agrada
volar plegats
alt molt alt, lluny molt lluny
alt molt alt, lluny molt lluny
posem per cas
perd de vista el camí de tornada,
tinc por de caure i em penge a tu.
posem per cas
tot ha estat un somni
i no sé si vull despertar
-Xelo Llopis-
Imatge: jaroslaw kukowski
Hi ha vegades que despertar és un consol, d'altres no ho voldríem mai. Tant de bo certs desitjos no fossin només un somni. Ara, mai se sap...
ResponElimina