dijous, 26 de juliol de 2012

Posem per cas








Posem per cas
nosaltres som uns altres
amb espais ben diferents
i en una cruïlla de l'univers
va i ens trobem!

Posem per cas
el nostre esguard ensopega
i mentre descarreguem les motxilles,
escoltem el batec de dues ànimes nues
i de sobte ens esclata una primavera.


Posem per cas 
que pugem a un estel
i ens agrada volar plegats
alt molt alt, lluny molt lluny

posem per cas
perd de vista el camí de tornada,
tinc por de caure i em penge a tu.

posem per cas
tot ha estat un somni
i no sé si vull despertar

-Xelo Llopis-
Imatge: jaroslaw kukowski

1 comentari:

  1. Hi ha vegades que despertar és un consol, d'altres no ho voldríem mai. Tant de bo certs desitjos no fossin només un somni. Ara, mai se sap...

    ResponElimina