dijous, 10 de maig de 2012

Potser




Potser,
deuria tancar-me
en una cambra de parets amnèsiques
i  finestres cegues
per no ataüllar ni el mar,
ni les muntanyes,
ni la terra que junts hem trepitjat.

Potser,
deuria de guardar per sempre,
en el rebost dels sentiments
l'immens plaer que m'has ofrenat.

Potser,
deuria d'emmudir ,
anestesiar-me els dits,
clausurar pensaments
i tirar l'abecedari al fem.

Potser,
deuria cedir el meu temps
i no regalar-me  vida.


Potser,
tot ho deuria de fer
però despertar
em fa feredat.



(Xelo Llopis)

de l'antologia "Estels de papers" Ed Germania 2012

1 comentari:

  1. ataüllar: preciosa paraula.

    desperta encara que sembla impossible, els somnis a cops son veritat.

    ResponElimina