dimecres, 30 d’abril de 2014

Estàs




Ets la carta que no arriba
la trucada que no rep
la carícia que no sent
les paraules que no escolte.

Ets allò que vaig voler somiar

i tu
senzillament estàs.

-Xelo Llopis-

dimarts, 29 d’abril de 2014

A Montse Vergés




Avui sens dubte serà un d'aquells dies que surarà en la memòria de Montse Vergés i Porter, i nosaltres podem sentir-nos afortunats per poder acompanyar-la  i participar d’aquest moment tan especial.
Molts de vosaltres coneixeu a Montse des d'un vessant bastant diferent a la que avui se'ns mostra, per a tres personetes és la mare, per a una la filla, també és germana, per a altra és la companya, per a molts la coneguda i per a un bon grapat d'afortunats l'amiga.  Però avui i en aquest precís moment serà,  …és, una dona més vulnerable encara,  perquè quan jo acabe i tingueu a les vostres mans el poemari no penseu que és un llibres més, tindreu la nuesa feta paraula.
Li he donat moltes voltes de com enfocar aquesta presentació que per a mi suposa un exercici de molta responsabilitat, per als que vivim i venim del sud, el nord és un referent i aquesta ciutat en particular el cim d'una muntanya, però no parlarem de la lluita inacabable la nostra missió ara és la dona que tinc al meu costat. Així doncs , recuperant una vella fórmula ja en desús ….t'he escrit una carta.


Estimada Montse:
Ara, en aquests temps, que ja no s'escriuen cartes, que l'únic que omple la nostra bústia són rebuts i propaganda, he volgut escriure't una, i a falta de direcció postal on remetre-la, hauràs de disculpar el meu atreviment, per llegir-la davant de tothom.
Vaig ensopegar amb tu gràcies a la xarxa i una nit d’un gener  qualsevol el teclat i la pantalla d'un ordinador es va convertir en pell i veu, des de llavors els fils d'estima han anat cosint aquesta amistat salvant a la maleïda distancia.
El juliol de l'any passat en un marc semblant tu parlaves de mi, avui voldria tornar-te amb gratitud aquell moment inoblidable.
Quan vaig llegir el títol del poemari “Fractals de lluna, sutge, mel i mató” el primer que em vindre al cap  va ser és el nom d'una recepta de cuina, lògicament no ho és , encara que ben bé podria ser-ho,  perquè resseguint el rastre que deixen les teues paraules arribaríem a fer l'ésser humà que habita en cada plec,  i tindriem un menú amb entrants, primer, segon plat, postres i encara ens quedaria per fer un bon ressopó.
Són moltes les sensacions que m'han passejat per dins i per fora, la pell s’eriçava involuntàriament i m'he vist enmig d'un bucle del que parlaves aquella nit en una cantonada de la Rambla i del que o he sortit disparada o m'ha engolit amb dolçor, perquè llegir-te a tu és estar amb tu, veure't i escoltar-te i sentir com acaricies  i arrapes  la vida alhora, te l’engoleixes per vomitar-la després encadenant amb mestria paraula a paraula per conformar aquest maridatge entre la poesia i la prosa poética.
Crec que quan s'escriu poesia es fa des del rerefons de l'jo més íntim, on s’embasten les paraules per donar-li forma als versos i són moltes les ocasions que aquestes paraules són com botons o cremalleres d'un vestit que es descorden poc a poc abans de quedar nus, sens dubte escriure i fer-ho com tu ho fas és un gran exercici d'introspecció.
Els teus cognoms et delaten, i per això saps bé del que parle, no debades en les teues arrels i per les teues venes hi ha literatura a vessar.
Ser filla de qui ets potser et faça jugar amb avantatge, però no del tot, l'avantatge ets tu per tu mateixa, el teu tarannà rebel, inconformista però sobretot lluitador i compromès és el que t'ha fet créixer com a persona i ací està el teu gran avantatge.
Sent una profunda admiració per tu la teua lucidesa ratlla la bogeria, la que et fa moure't i parlar en el teu llibre de tantíssimes coses tan properes, tan íntimes tan senzills i complexos alhora, de lectura més que agradable que et pessiga tot l'arc dels sentiments.
Vas sense aturador per la vida desprenent entusiasme, emocionant, patint de vegades i inundant-nos a tots amb aquest brollador de paraules, conceptes, sentiments, enyorances i vivències que destil.len per aquest poemari.
T'agraïsc la confiança que en mi has dipositat per estar un dia tan especial amb tu, fent-te costat.
Ara sí, he d’acomiadar-me, que ja ha arribat el moment que tots esperen, el de poder escoltar i descubrir la màgia dels teus versos i tant de bo donen via lliure a les emocions i gaudisquen tant o més com jo ho he fet.

Barcelona 27 de març de 2014












dimecres, 23 d’abril de 2014

Normal





I en el fons
tot és normal 
et desvetlles a la nit 
al matí 
les parpelles pesen tres quintars
el goig i la inquietud dels teus
també és teu 
la fam d'estima 
sempre fa palmes 
amb un somriure tendre 
quedes sadollat 
els grans esdeveniments 
són dels altres 
tu tens prou 
amb xicotets trossets 
de cada dia 
entrellaçats en les escletxes 
de les coses quotidianes 

-Xelo Llopis-

Imatge: Caras Ionut

dijous, 10 d’abril de 2014

Potser avui





Potser avui 
siga un bon dia 
per veure i fer les mateixes coses
saludar i estar amb la mateixa gent 
deixar-se sorprendre
potser avui 
siga un bon dia
per posar l'ànima en cada gest
vestint la mirada de novetat
redescobrir el que ens envolta 
canviant l'esguard
d'uns ulls cansats 
pel gest espurnejant 
d'uns ulls d'infant

-Xelo Llopis-

Imatge: Saeling Gallagher





dimarts, 8 d’abril de 2014

Per si de cas




Per si de cas
cal tenir
un grapat de paraules a mà
que parlen per tu
dos o tres records
gravats a la pell
i amb tot això
no deixar-te vèncer

-Xelo Llopis-

Imatge: Pamela J. Zagarenski