divendres, 26 de juliol de 2013

Llunyania




Des d'aquesta
insondable llunyania
me n'adone
que l'estima no minva
i el desig creix
que al pensar-te
em sent perduda
i encoratjada alhora
si àdhuc estant lluny
m'arriba la teua tebiesa

-Xelo Llopis-

Imatge: Max Gasparini

dilluns, 22 de juliol de 2013

Recordar



Vull recordar
la vida tal com és
ara baixe
ara puge
ara m'enlaire
ara m'estavelle
quan tu no hi eres
quan arribares
quan vull posar fre
i els sentits s'acceleren
quan s'ha de reprimir l'estima
quan l'amor esclata
quan hi ha més impossibles
que possibles
quan somiar
és l'única manera de viure

-Xelo Llopis-

Imatge: Léa Fery

divendres, 19 de juliol de 2013

Miquel Català parla de "Guarda'm el secret" a Canet de Mar

Presentació del poemari Guarda'm el secret, de Xelo Llopis

Canet de Mar, dissabte 13 de juliol de 2013


Bon vespre a totes i a tots. És un autèntic plaer per a mi poder presentar el poemari de Xelo, la meua companya de col·lecció, en aquesta nova embranzida de l'Editorial Germania, que cerca autors novells en el panorama poètic actual.

Xelo i jo ens coneixem fa poc de temps, tot just un poc abans de la publicació dels nostres poemaris. I la sort, o el destí ha fet que acabàssem sent col·legues en aquest “ofici”. Ara per ara, no solament hem compartit poemes a la xarxa, sinó també uns quants actes, esdeveniments i recitals poètics, juntament amb altres companys i companyes de la col·lecció Mil poetes i un país.

Hem fet algunes coses en grup, i en aquells encontres, com que som gairebé de la mateixa edat, o siga jovenets, i sembla que tenim els mateixos interessos, doncs sempre ens hem dut bé. I amb els altres també. Els editors estaven una mica sorpresos pel fet que havíem fet un grup bastant compacte i obert, i perquè hi havia moviment. Sembla que això no és massa normal, entre autors. El ben cert és que estem fent brollar la poesia, tot intentant traure-la al carrer, als bars, a les biblioteques,... on siga.

Però centrem-nos ara en el poemari de Xelo:



els seus poemes per tant, no em venien de nou. Alguns dels seus poemes, molts, ja els havia pogut llegir al seu bloc, i al facebook, on ens vam conéixer, ara ja ni recorde a través de qui. O si fou en algun, entre tants, grup de poesia a la xarxa.

El poemari que avui presentem, Guarda'm el secret, està compost per 72 poemes breus, alguns brevíssims, però no pas per això superficials. Ben al contrari, darrere de cada mot, de cada pensament, hi ha una forta càrrega de significació, de sentiment, d'imaginació. 72 poemes breus en un poemari sense parts, en un contínuum discursiu que ens transporta lleugers per les seues pàgines. També esmentar que són tots poemes sense títol.

A destacar del seu conjunt el diàleg permanent de l'autora amb ella mateixa, o el que pot semblar el joc d'un jo desdoblat, que és un TU, com la imatge pròpia reflectida en un mirall (pàg. 35, 36, 44, 70). Altres vegades el tu es confon, i ja no sabem si és ella mateixa o és una segona persona, bastant clara, sobretot en poemes que parlen de la relació amorosa. Sembla l'amor de Xelo un amor eteri, de somnis, de pensament, o un amor inventat, en un món que ella ha creat, i amb el qual parla permanentment. Aquesta observació pense que es troba de manera clara als versos de la pàgina 54, quan diu:

NO SÉ QUI ETS ni per què has vingut,
t'has instal·lat als meus pensaments
com un hoste silenciós i solitari



Amor que altres vegades converteix en gat:

ETS COM UN GAT:
lleuger, silenciós i rondaire
em mires i maules,
demanes poc
(   )
i encara que t'ahuixe
tu, ni cas, no et mous...

Amor que també pot ser un lladre:

ETS UN LLADRE
estant alerta i a ple sol
m'has pres el cor

Però que a la vegada el necessita, quan diu:

EM NODRISC DE TU,
de la teua veu i la teua rialla
de les teues paraules i la teua mirada
del teu pas ferm i la teua tendresa





En altres ocasions hi és present el nosaltres, la 1a persona del plural, que de vegades és un plural col·lectiu, com a la pàg. 29

AMICS (   )
ara i ací vull dir GRÀCIES

de vegades és un nosaltres que és un tu i jo, que inclou la persona estimada:

pàg. 30    i puc escoltar
                com dels teus llavis
                ragen paraules
                que mai no podrem dir-nos.

Pàg. 41    on tu i jo (   )
                érem pescadors d'estels.

Pàg 47    NOSALTRES no tenim aniversari

Xelo Llopis ha sabut crear el seu propi món d'estima, de desitjos, de somnis, que ens captiva per la seua mirada comprensiva, pel seu diàleg amb el destinatari, a qui en ocasions pregunta, i d'altres vegades exhorta: Puja amb mi (32),  Vine aviat (33),  Despulla't (57).

Quant al lèxic, voldríem destacar la presència d'alguns camps de significació que conforma l'autora en crear aquest propi món, envoltat d'epitelis suaus i afectuosos, com el que fa referència als estats de somni i vigília, altres vegades el dia i la nit:

Succeïx que en somnis se senten les abraçades que asfixien  pàg. 45

Entre somnis / sóc presa / per la teranyina del teu nom.   pàg 63

Despertar amb tu                            pàg  10

quan el somni embolcalla la casa
i la serenor del silenci ve a mi.
(   )
lluny del brogit diürn
(   )
per a redescobrir-me cada dia     pàg 48

Emparentades amb aquestes parceles de temps, Xelo ens fa vibrar també amb la lentitud temporal del poema

A POC A POC hem aprés
un llenguatge de signes

El temps plasmat en les quatre estacions per referir-se als diferents estadis de la vida d'una persona, la primavera com un renaixement, l'estiu com a plenitud, la tardor i l'hivern com a les darreres etapes de la vida. També l'hivern com el temps de fredor sense estima.

I la fugacitat dels bons moments del dia, quan arriba la nit i acaba la batalla del quefer quotidià, o la fugacitat dels moments per poder assaborir la persona estimada.

I en aquest viatge de la vida, el “camí ple de revoltes” pàg. 49,  “Dins del cap un laberint de pensaments” pàg 53.

Però també el camp de l'estima, les carícies, la tendresa, l'afecte, els llavis, la pell, el somriure, les mirades, quan la persona estimada és present. I el dolor per la seua absència:

El sol avui / amb la seua tebiesa / no pot escalfar el fred de la teua absència.  Pàg. 65

..has crescut al meu interior / el cap ho entén / però com explicar-li al cor / els motius de la teua absència ?  Pàg. 77




No són menys importants les referències al record, la memòria, el silenci o l'atzar, però per no estendre'ns massa, deixarem que siguen els lectors qui les intenten desxifrar.

No voldria acabar sense comentar el que per a mi és una qualitat que tot bon escriptor ha de tenir, i que trobe en alguns versos de Xelo, que és l'embadaliment mentre passeja pels carrers ( v. poema de la pàg. 44), eixa mirada pensativa sobre les coses, eixe temps de silenci per reflexionar, que fa que a Xelo li parlen les fonts, l'abracen les places, els carrers li pregunten (v. pàg. 13), la vida surta amb ella a passejar (pàg. 15) o el silenci l'acarone (pàg. 26).


Canet de Mar, 13 de juliol de 2013

Gràcies Miquel!

Bé ho sé



Bé ho sé
res ha estat un somni
a la pell duc la petja
de carícies i besos
de paraules
que encenien tots els llums
del frec dels teus llavis
que apagaven
les malaurances

-Xelo Llopis-


Imatge: Lila Limited

Article de Manel Alonso Català al Diari Gran del Sobiranisme








dijous, 18 de juliol de 2013

Montse Vergés parla de "Guarda'm el secret" a Barcelona




“Tinc l’ànima nua,

la raó indisciplinada,

el coratge a mig gas,

i en l’aire una pregunta:

en quin precís instant

es capgira

el petit ordre d’una vida?”



“Com a un nadó

cada dia alimente el meu món interior

vull veure’l créixer, fort i feliç.

És la meua essència

el meu refugi

el meu alè

la meua empenta

a ell m’adrece quan necessite recer

el món on visc no sempre m’agrada.

Així doncs,

si en mirar-me als ulls

no trobes el meu esguard

no penses que et defuig

és senzillament

que estic donant-li de menjar al meu món interior.”

Xelo Llopis

Vaig conèixer a la Xelo un vespre de poesia a Barcelona el gener del 2012. Després d’haver-nos fet mil confidències tant literàries com existencialment humanes, per fi podia conèixer els seus ulls aquella nit entre rialles, versos de la Vinyet Panyella i molta complicitat.

Mesos després, com un secret molt ben guardat, m’anunciava que tenia un llibre fornejant-se a l’editorial, a punt de ser parit i presentat en societat.
El llibre nasqué, i la Xelo me’l va fer arribar des de València amb una alegria enorme compartida.

Setmanes més tard ella es tornava a escapar a Barcelona i fèiem noves canyetes al voltant de la complicitat, aquesta bella dama que ens ha acompanyat des del primer dia que ens vam trobar.

Fa unes setmanes, any i mig després, ella em proposava que fos jo qui li feia la presentació de la seva criatura preciosa a la llibreria Alibri de Barcelona.

Quan m’ho va proposar em va semblar fantàstic i no vaig dubtar-ho ni un moment, però, després d’haver dit un “Sí, vull” clar i contundent, vaig adonar-me que la meva gosadia havia tornat a ser temeritat en respondre tant ràpid perquè jo mai no havia fet cap presentació, no em sentia amb prou autoritat i la responsabilitat de presentar una criatura tan bella i delicada era enorme.
Malgrat tot, sempre he estat amant dels reptes i m’hi vaig posar.

Gràcies Xelo per haver confiat en mi, gràcies a tots els que vau venir. El nexe d’unió, quan és l’amor i la poesia, sempre et fa tocar el cel amb la punteta dels dits.

Us estimo
 

I ara, si voleu, per a tots els que no vau venir... us explicaré una miqueta què podeu trobar a “Guarda’m el secret”...

El poemari de la Xelo va dirigit directament al lector-escoltador. I per què escoltador? Doncs perquè és un llibre de poemes fets per ser recitats i per una recepció oral on trobem sovint la crida a la complicitat. Ja el títol, “Guarda’m el secret” ens desvetlla de què ens parlaran els versos... dels secrets dels moviments de l’ànima, de l’ànima de la poeta que, quan és bona com en aquest cas, són unes emocions UNIVERSALS i en les quals qualsevol persona que pot identificar-s’hi de punta a punta del món quan és capaç de despullar-se l’ànima en la solitud de la seva cambra.

Amics, encara que el vestit em protegeix, a sota només hi ha un ésser fràgil i vulnerable”.



La Xelo, amb la generositat pròpia de qui sap estimar i compartir les emocions amb les paraules, ens ofereix la REVELACIÓ D’UN SECRET, ens despulla poc a poc amb la seva pròpia nuesa, treu el vel suaument i delicada, amb paraules suaus per arribar a l’emoció pura d’un sentiment complexíssim i sense embelliments sobrers o innecessaris que ens allunyin de la senzillesa, DEL QUE ÉS ESSENCIAL.
Aconsegueix arribar a nosaltres a partir de la pròpia empatia, a partir de la IDENTIFICACIÓ AMB EL LECTOR: La identificació amb el lector prové d’una gran sensibilitat des de les diferents etapes vitals de l’experiència: hi ha des del cor meravellat d’un infant que va descobrint poc a poc emocions fortíssimes fins la mirada madura de l’adult que ens arriba embolcallat de la nostàlgia i reclama poder tornar a mirar el món amb el batec del jove enamorat a qui glatia el pit en cada gesta.
En la poesia de Xelo Llopis tot és connotat sense fer soroll, com una aquarel•la d’una extremada sensibilitat. En versos seus tot és...

a cau d’orella”, “bressolarem els somnis”, “fugaç presència” “el teu rostre es desdibuixa”...

Els poemes de la Xelo s’inscriuen en el món oníric del somni, del record que es desdibuixa però encara manté les petjades que hem anat fent en cada camí... i ens transporta cap al MÓN DELS AMANTS des de la seva pròpia condició d’amant desplegada en dues vessants:

1. d’amant de l’amor tendre, senzill, apassionat i sense trampes i 
2. d’amant de la poesia que, secretament i amb l’aparença senzilla dels bons (que només és aparença perquè al darrere sempre hi ha una elaboració rigorosa del lèxic per poder dibuixar tots els matisos de les emocions que ens vol despertar) 

Quan Lorca deia que “La poesía no necesita adeptos sinó amantes” sembla que es referís directament a Xelo Llopis. Xelo es desplega com una amant pintada en tinta vermella i apassionada 

“Vaig a dormir que he descobert que en els passadissos del somni habita la luxúria 

i altres vegades com l’enamorada que pateix des de l’ombra i s’amaga de l’excés de soroll del món.

“Moments de plaer? Quan acaba el dia i el silenci m’acarona”. 

La influència de Neruda, Woolf, Benedetti o del nostre Salvat Papasseit és palesa en la subtilitat rica en matisos de la seva obra.

I ara... a què esperes per sortir corrent a buscar el seu llibre?
Davant d'aquestes afectuoses paraules només puc dir: gràcies amiga

dimarts, 16 de juliol de 2013

Amics


Amics,
encara que el vestit protegix
a sota només hi ha un ésser fràgil i vulnerable
ací i ara vull dir: gràcies
per estar ací
per saber dibuixar un somriure en el meu rostre
per sacsejar els meus sentiments
per allunyar-me de la tristesa
per la vostra tendresa
per acompanyar la meua ànima òrfena
per sentir-me volguda
per permetre’m obrir el meu cor i despullar l’ànima
per abraçar-me
per besar-me
per que vos estime.

-Xelo Llopis-

del poemari "Guarda'm el secret"
ed. Germania 2012.

dilluns, 15 de juliol de 2013

Pèndol



Si la mires bé
és com un pèndol 
sense aturar
el somriure
va de la gaubança
a la por 
del desensís 
al silenci.

De tant en tant
quan ningú la veu 
de vegades 
plora

-Xelo Llopis-

dimecres, 10 de juliol de 2013

Véns




Véns i te'n vas
vaig i me n'he d'anar
sota les meues parpelles
tu
véns també


(Xelo Llopis)

del poemari "Guarda'm el secret"
Ed. Germania 2012

(1 de febrer 2012)

dijous, 4 de juliol de 2013

Parèntesi



Si m'has de fer algun regal
deixa quieta la cartera
no vull joies
pots regalar-me
un parèntesi
deixant fora
la voràgine que ens engoleix
totes les equacions
que no volem resoldre
dins
les nostres mans entrellaçades
un mar de desig
i la complicitat del silenci
que tant sap de nosaltres.

-Xelo Llopis-

dimarts, 2 de juliol de 2013

dilluns, 1 de juliol de 2013

Festegem



Festegem
com amants novells
sortim disparats
de l'ardu bucle
a tant enrenou
siguem hostes  
en la brevetat de les hores
arrapant cada instant
redescobrint i despullant
vells sentiments
vestim-los de novetat
així al mirar-nos
brindarem amb l'esguard.

-Xelo Llopis-

Imatge: pàgina After de Facebook