divendres, 28 de juny de 2013

Xàtiva




Peus arrelats

d'ací sóc
ací estic
en aquest poble
que Jaume I
va convertir en ciutat
però em sent de poble
el cor em batega
al seu compàs 
la gaubança la faig meua 
em dol el seu pesar 
sóc del color
dels seus carrers
de l'olor i els sons que l'envolten
de Casa Xulla al Palasiet
del carrer Sant Josep
a l'Albereda 
al carrer Segurana vaig nàixer
el Barri de Sant Feliu
em va criar
de la Cova dels Coloms
al Castell
del riu de Vallés al d'Alboi
enmig la séquia Murta
de l'estret de les aigües
a la cova negra
del Puig a la Serra Vernissa
dilatada història la teua 
per tots coneguda
de la meua però
en saben 
els teus carrers



-Xelo Llopis-






dijous, 27 de juny de 2013

Guarda'm el secret, ara a Barcelona i Canet de Mar



"Guarda'm el secret" (Xelo Llopis) de la mà de "Poemes de la nina libèl.lula" (Miquel Català) se'n van de viatge ... estarem 



el 12 de juliol a Barcelona Llibreria Alibri, carrer Balmes 26 a les 19h.

l'endemà el 13 estarem a Canet de Mar a les 20h al "Dau de set" a la Plaça Macià, 6 

 A més de donar a conèixer els poemaris farem un recital de poesia i millor serà si comptem amb la vostra col·laboració





dimarts, 25 de juny de 2013

Done fe






Done fe
l'estima i la tendresa
existeixen
de tant en tant
t'ixen al camí
no les cerques
però si les veus
et donaran la mà
acarona-les
amb suavitat
són fràgils 
com els somnis
i es poden esmicolar

-Xelo Llopis-

dissabte, 22 de juny de 2013

Tal com és



A Encarna Roselló
Té el somriure dolç
els ulls de cotó fluix
la frescor de la rosada
l'emoció a frec de pell
té els braços sempre oberts
la mà roman estesa 
disposada a acaronar
té la taula parada 
amb pastissos de tendresa
un rebost 
ple de licor d'alegria
té una bicicleta
i ganes de ballar
també té la mar
té gana 
deixem-la
i el món es menjarà 
té la clau que encén el sol
té un tresor 
curull d'amor
i nosaltres
ens l'estimem
no pel que té
més bé 
per com és.

-Xelo Llopis-


dimarts, 18 de juny de 2013

Nuesa -cançó-

M Teresa Martínez Sentís, tot amabilitat ha tornat a posar música i veu a un poema meu "Nuesa" dolça veu d'aquesta encantadora dona

http://www.goear.com/listen/dc30098/nuesa-musica-i-veu-m-teresa-martinez-sentis


diumenge, 16 de juny de 2013

Presentació Miquel Català "Poemes de la nina libèl.lula" Almussafes 14 juny 2013


Va ser un plaer l'encàrrec rebut, presentar el poemari de Miquel Català "Poemes de la nina libèl.lula", per poder expressar la grandesa de la seua poesia ... va ser a Almussafes el 14 juny 2013








ANTONIO SKARMETA escriptor xilè va dir “La poesia no és de qui l'escriu, sinó de qui la necessita” i pel que veig almenys als que estem ací se'ns fa necessària.

Pels que no sabíem de la seua existència, Miquel va irrompre en les nostres vides a través de la xarxa, a mi en particular,  em va arribar en la seua etapa més reivindicativa i critica al model de societat actual, sempre amb el puny en alt i ple missatges fortament carregats,  des de la seua vessant més lluitadora, …de tant en tant, el puny es tornava mà, però no una mà qualsevol, una mà càlida i dolça,  que volia compartir amb tots nosaltres un bocinet de tendresa vestida de poesia, primer era la d'uns altres, a poc a poc, al final de cada poema apareixia el seu nom (l'artístic) així quasi a diari, de manera que …. ens ha mal acostumat,  perquè llegir la poesia de Miquel, és una de les millors addiccions que un pot tenir.

Cada poema de Miquel és un pessic als sentits, ens sacseja l'ànima i d’una manera subtil , ens convida al somni i també a la reflexió.

Res li és aliè i vers a vers com puntes de coixí va teixint una teranyina de la que no volem alliberar-nos.

La poesia d'aquest home ben arrelat a la seua terra, i als moments que per generació li ha tocat viure , ens fa viatjar per l'extensa geografia dels sentiments, de nord a sud: de la por… al plaer, d'est a oest: des l'estima… a la ràbia passant pel desig i els somnis.

 Amb els seus versos , gaudim de l'aventura de l'exaltació dels sentits i sovint …. ens trobem amb el redós de la nostra intimitat


 La imaginació de Miquel, com la seua nina libèl·lula, té ales i vola tan alt com pot, entre núvols de cotó, blancs  o rojos, pel cel serè d'un capvespre plàcid de mar  o de muntanya, però sobretot sap capbussar-se en el cor del seu món interior, i com ell diu  "el centra i desconcentra" i és ací  en el seu  inabastable món interior, on s'adquireixen els matisos més vius i l’esclat més intens , on les paraules deliciosament enfilades s'assemblen a una partitura musical.

En llegir els seus versos i conèixer-lo una poc com a persona, amb certa modestia , m'atreviria a dir que Miquel és un lúcid sensual, que intenta i  a més  arriba a aconseguir-ho ,  lligar  els instants que conformen cada moment viscut, o somiat, conscient com és  de la qualitat efímera de tots els plaers.

Lluny de les disfresses,  amb cada vers es desfà d'una peça de roba, deixant al descobert la seua ànima, per descubrir-nos  el seu món interior, rodó, gran  o petit , les debilitats, les pors, el implacabe pas del temps, amb els seus hiverns,  primaveres, estius…  i el seu ésser més íntim, reflexiu i potser més pausat, però no  quiet,  de la tardor, que està plena de llum i colors però sobretot de vida.

Encara que ell si en sap més, els seus versos com els d'aquella bellíssima cançó són "senzills i tendres" vénen embolicats com per a regal i farcits de simbolismes  és fàcil trobar: cercles, mons rodons, petits o grans, somnis, naufragis, atzars, fades, sirenes, palmeres i algun tango…. gotes de mar o de pluja.

Si la seua poesia tinguera olor o gust, podriem percebre la salabror del mar i l'aroma … de romaní i  timonet, …. sens dubte els paisatges que l'han acompanyat són ben presents en el poemari.

En el poema “GOTA DE MAR” apareixen alguns d'aquests simbolismes esmentats:


GOTA DE MAR

viatger errant
impenitent caminant
nàufrag oníric
entre la pluja d'estels i l'oceà
entre planetes redons
em segueix un rastre
de formes sinuoses
cercles de llum

que petit i que gran és el meu món
nina del somriure
i tu ets, vida meua
per atzar
la meua salvació

quin vent més fresc
em porta flaires
de timonet i romaní

i una gota de mar


Altres vegades es descorda poc a poc, amb molta subtilesa fins a quedar nu, posant al descobert la seua esencia, aquella que roman intacta, com mostra els seus poemes evocant la infantesa

La poesia de Miquel Català,  ve sense prospecte, però és com alguns medicaments, té efectes secundaris,  mai et deixa indiferent.

No us sorprengueu, si en obrir el poemari que ara presentem per qualsevol de les seues pàgines , escolteu algun so, ja us he dit abans que aquestos versos tenen alada la musicalitat, i és posible escoltar els batecs del seu autor,  que ha posat el sentiment més tendre en cada vers, perquè a nosaltres , ens arriben en forma de caricia.

A aquesta Nina que ens té corpresos li desitge llarga vida  com a font d'inspiració del seu autor , ja que per a tots nosaltres,   és un goig per als sentits llegir els versos que per ella brollen.


Enhorabona Miquel



Si et dic



Muntatge: Encarna Roselló

dimecres, 12 de juny de 2013

Instant






Del pati de butaques
a les bambolines
per contemplar
en aquell immens escenari
la representació de la vida
tímidament
com de prestat
va pujar a escena
somreia emocionada
la vida
havia decidit
mirar-la als ulls
posant-li un vers als llavis
un instant feliç
sublim instant
s'apagà la llum
va caure el teló 
de nou el silenci
per romandre
entre bambolines

-Xelo Llopis-

Imatge: http://deliriosviperinos.blogspot.com.es/2009_04_01_archive.HTML

Cor esqueixat




Va 
renta't la cara
pinta't els ulls
posa't color a les galtes
potser així
allunyes aquest malson
que arrossegues
i tot el seguici malenconiós
que portes dins
has de sortir al carrer
i ningú no ha de saber
que tens el cor esqueixat

-Xelo Llopis-

Imatge: Benoit Courti

dissabte, 8 de juny de 2013

Mesurar



Si es poguera llepar
l'amor faria gust a mar
confident 
de la dansa 
dels nostres cossos
ballant sota l'aigua 
si l'amor 
canviara de nom 
s'anomenaria enyor
el que sent 
quan t'hi pense
i no t'hi veig 
com l'enyor 
d'haver-te abraçat
i la tristesa 
de veure com t'allunyes
si es poguera
mesurar l'amor 
sabries
quant t'estime

-Xelo Llopis-

dijous, 6 de juny de 2013

Per tu



Per tu
he vist un món
de somnis
possibles
d'estima
sense mesura
bell
com el desig 
d'abraçar-te
silenciós
com una carícia
llampant
com el teu esguard

-Xelo Llopis-

Imatge: Sergio Cerchi

Pluja als ulls



La dona que em mira
des de l'espill
té pluja als ulls
la mirada trista
somriu amb timidesa
conec el gest
darrere d'aquest somriure
amaga al món
misèries i desencisos
voldria abraçar-la
el vidre glaçat 
m'ho impedeix
no em diu res
segueix callada
però aquests ulls
plens de pluja 
parlen per ella

-Xelo Llopis-

Imatge: http://marabc.tumblr.com/

dimarts, 4 de juny de 2013

A un amic


A Joan Femenía


Si el mireu
de dalt a baix 
veureu un home
d'aspecte fornit
valent, trempat,
resolutiu 
seriós, aguerrit
camperol
ben disposat 
potser en aparença
vos desconcerte 
seguiu mirant 
hi ha molt més que façana
és fàcil  veure
el seu interior
està fet 
de pasta de full 
farcida de cabell d'àngel
i bonhomia.

-Xelo Llopis-





dilluns, 3 de juny de 2013

Faria de tu



Sols imaginar-te
amb la serenor
del teu esguard
faria un gronxador
dels teus llavis
un núvol tou
de les mans
la carícia perdurable
del teu cos
un verger
indrets ardents
amatent a descobrir
però si et tinc a prop
no sé si sabria
què fer amb mi

-Xelo Llopis-


Imatge: http://lumadoor.blogspot.com.es/2009/11/blog-post_5627.html