dimarts, 30 d’abril de 2013

Vídeo previ presentació "Guarda'm el secret" a Xaló




Vídeo previ a la presentació de "Guarda'm el secret" a Xaló, amb la veu de M Teresa Martínez Sentís cantant el poema "La casa del meu cos"

L'autor del vídeo és Joan Femenia

En la foto: Joan Femenía, Xelo Llopis i Encarna Roselló

http://www.youtube.com/watch?v=FTi08giU0-4&feature=youtu.be

diumenge, 28 d’abril de 2013

"Guarda'm el secret" a "Paraules en silenci" Ràdio Pego




"Guarda'm el secret" es va endinsar en les ones radiofòniques de "Paraules en silenci" de Ràdio Pego, va ser el passat 9 d'abril i sembla que secrets i silenci són una bona combinació, de la mà de Manel Arcos i la música de Josep Didact Martínez

http://paraules-en-silenci.blogspot.com.es/2013/04/vint-i-dose-programa-dimarts-9-dabril.html

dissabte, 27 d’abril de 2013

"Guarda'm el secret" a Xaló


Xaló 19 d'abril 2013

“Guarda’m el secret” Ed. Germania, continua el seu camí, i ho fa seguint un ordre gairebé alfabètic , sembla ser que li agrada la lletra ics, primer va ser Xàtiva, després  Xàbia i ara Xaló.

Va ser el 19 d'abril en aquest meravellós poble de l'interior de La Marina, l'acte va tenir lloc al Museu Etnològic de la població, un lloc acollidor i entranyable, acompanyada d'un grapat de bona gent que no van dubtar a ser còmplices i partícips d'aquesta nova presentació, com a mestres de cerimònia Encarna Roselló i Joan Femenía.


Joan Femenía va obrir l'acte parlant de l'autora








No coneixíem a Xelo i sí la coneixíem. Vam fer amistat virtual a través del facebook un bon dia i prompte vam descobrir que en aquesta dona hi havia fusta d’escriptora perquè els poemes que anava penjant en el seu blog “Un rebost de Paraules” ens encisaven. A poc a poc, mitjançant les publicacions en què coincidíem i comentàvem, més enllà del típic “m’agrada”, ens anàvem donant compte i descobrint a la Xelo “persona” i allò que descobríem ens continuava agradant, per la qual cosa nostra complicitat anava augmentant dia rere dia, poema a poema, comentari a comentari.

Després vam ampliar i engrandir la nostra amistat arran de la presentación que li vam  organitzar a Xàbia el passat 1 de febrer.

….. El secret i l´encís de la poesia, i el per què ens agrada i apassiona tant, és perque ens transporta a un altre món amb mots que ens arriben a commoure i ens fan somniar.



El que pretenem amb aquesta presentació és precísament acostar-vos a la poesia amb l´objectiu que us hi afeccioneu i compreu llibres de poemes perque només aixi, podrem donar-li la categoria que realment mereix i que no desaparega. Com deia el poeta Joan Brossa, "la poesia és com l'electricitat, que és a tot arreu. El que s'ha de saber és copsar-la. 

A tot arreu hi ha poesia" o el gran Miquel Martí i Pol assegurava:“Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que l’escriptor sol no és capaç de donar-li”……….fem-ne cas, doncs, al poeta i ajudem-los a acabar ben acabats els seus poemes……………llegim poesia.

Tantmateix, sóc de l’opinió que per a fer poesía, però, has d’haver nascut amb un do especial i conrear-lo, acaronar-lo, ….s´ha de tenir quelcom que els sevillans defineixen com a “duende”. Xelo Llopis té eixe “duende” que li permet reflectir en un paper totes aquelles emocions que naixen del seu interior i necessita traure........i ausades que ho fa d´una manera commovedora. Cada poema és com un pessic als sentiments i traspua tendresa i emocions i ens transporta, quasi a la velocitat d´un llamp, al seu món interior Xelo és natural, no s´amaga rere frases rebuscades……fuig de l'ostentació i té bellesa en la paraula directa, emotiva i natural com la propia natura. 

Pren la paraula Encarna Roselló per endinsar-nos en la poesia en general i la de Xelo Llopis en particular



Poesia......., vaig buscar la definició d'aquest mot al viquipedia i diu així; en literatura, la poesia és l'art d'expressar en paraules el contingut espiritual propi.

Encara que la poesia canvia segons la época, hi han tres trets comuns que acostumen a aparèixer en ella; en primer lloc usa metàfores, condensa l'expressió, altera el sentit habitual dels mots i empra jocs de llengua.

En segon lloc la llengua se sotmet a les normes de la mètrica.

Per últim, a la poesia té un paper molt important el nivell fonètic de la llengua, amb especial atenció a cada so i als efectes que causa per augmentar la musicalitat del text . Per aquest motiu la poesia sovint demana de ser recitada en veu alta i no solament en veu baixa.

També es diu poesia d'una obra en vers. Bé, jo no soc filòloga, ni entenc de formes poètiques, a mi el que em va captivar de "Guarda'm el secret" és la senzillesa dels seus versos, la frescura, la naturalitat i el seu llenguatge directe.

Sempre he dit que m'agrada la poesia perquè amb poques paraules ens pot transmetre molt, i Xelo fa seua aquesta premissa i es capaç d'en dos versos encomanar molta tendresa i estima.


Acabada l'emocionada i sentida intervenció d'Encarna Roselló i Joan Femenía, va començar el recital de poesia comptant amb la impagable col.laboració de tots els que van voler participar i algun espontani del públic assistent que van voler sumar-se al recital.




Carme Serra llig "Cada matí" i "A la nit"


Vicent Ivars "Trenc d'alba" i "Amb els cinc sentits"



Diana Santiago "De major" i "Abraçada"


Juanjo Sala "Sortim al carrer" i "Desitjos íntims"


Àngels Gómez "Amb tendresa" i "La casa del meu cos"


Víctor Moya "Amics"


Jaume Ivorra "Estime la gent" i "Al meu pare"



Maria Centelles "Si el món s'ensorra" i "Pel passadís de la mirada"


Txin Javier Ruiz "1, 2 3..."


Joan Femenía "Caure" i "Un cafè"



Encarna Roselló "Aclucada d'ulls" i "Guarda'm el secret"



Vicent Balaguer "Espere aquest moment" i "Com un nadó"



Esther Villanuena "Benvolgut cavaller" i "Fer l'amor amb tu"



Tomeu



Dolors Alexandre



Pepita



Xelo Llopis pren la paraula emocionada per una vetllada amb molta participació i agrair a tots els assistents la seua companyia.




Dos poemes més van posar el punt i seguit a la presentació, un d'ells "Bona nit il.lusió" dedicat als seus amics Encarna i Joan, escrit després dels batecs de la presentació de "Guarda'm el secret" a Xàbia, i l'altre "No em penedisc"

Va ser una nit carregada d'emocions i la sorpresa en acabar l'acte la va donar Ferran Moya, interpretant amb la seua dolçaina la Muixeranga, omplint als allí presents de més emoció encara


Ferran Moya









La música de fons tant en la recepció dels assistents com per al moment d'esplai amb mistela i coques de Xaló en finalitzar la presentació, la va posar la veu de M Teresa Martínez Sentís que ha fet cançó diversos poemes de "Guarda'm el secret "












Fotos: Txin Javier Ruiz, Elvira Carbonell i Mari Carmen Marí

divendres, 26 d’abril de 2013

dimecres, 24 d’abril de 2013

24 d'abril




          Com cada any es repeteix el ritual.

     Des que el vaig parir, Víctor assalta el meu llit molt abans que la llum s'endevine a través de la finestra de l'habitació, per a no perdre el privilegi de ser el primer a desitjar-me un feliç dia d'aniversari i dedicar-me la seua última ocurrència, la d'avui ha sigut: "somriu sempre i la teua vida serà meravellosa" (ho faré). La resta de la família juguen a la distracció fent-se els oblidadissos, però la meua insistència en els dies previs fa difícil l'oblit.

     Després, arriba l'espill, el maleït espill, aquell espill que reflecteix el rostre de la persona que sóc, i que delata sense compassió el pas del temps.

     Observe la meua imatge i descobrisc solcs que no recordava haver vist abans, o potser si?, no ho sé, i en cada solc crec veure una història, i reconec en cadascun un record evocador. 
      
        La tristesa i les llàgrimes deixen la seua petjada en l'ànima, en el rostre cada solc és un tatuatge vital, que donen fe de l'existència de vida i de tants i tants moments bons, que componen el meu bagatge i que han sigut reals.

     A la vida, li demane que em permeta repetir per molts anys aquesta cerimònia anual. Conscient que arribaran noves decepcions i entrebancs, però també , desitjant amb força tot el que encara queda per gaudir, esperant molts instants de plenitud; de les decepcions procuraré remuntar-me el més ràpid que puga, sense acritud , els bons moments en canvi els guardaré en el més profund del meu ser, on guarde la clau que obri la porta a l'esperança.

Xelo Llopis

abril 2011

dilluns, 22 d’abril de 2013

Quan vullgues





Quan vulgues
sabràs on trobar-me
saps com ningú
on està l'oasi
de paraules
somnis
i núvols blancs
on nie

Quan vulgues
estaré esperant-te
si no véns
potser t'esperaré igual
els somnis
malgrat les absències
no han d'esvair-se

Quan vullgues
pensa en mi
però fes-ho
amb el rostre ple de llum
seria bell saber
que puc ser somriure
si algun dia la tristesa
et vol abraçar

-Xelo Llopis-

Imatge : Leszek Bujnowski

dissabte, 20 d’abril de 2013

Nuesa



No em plau
la meua nuesa
potser per pudicícia
potser per timidesa
potser perquè ara
tot es despenja
i tanmateix
la pell
ara marcida
serva la màgia
s'esborrona
si un dit teu la frega
el cor batega
aleteig
de papallones
amb ulls
plens de llum
m'hi acoste
més i més a tu
s'esvaeixen les recances
la nuesa
no fa nosa
m’embolcallen
els teus braços

-Xelo Llopis-

Imatge de terapiafloral.blogspot.com

dimecres, 17 d’abril de 2013

Ulls




He somiat
els teus ulls
atapeïts de desig
curulls de llum
i tu
vida meua
pots imarginar-te
com estaven els meus?


-Xelo Llopis-

dilluns, 15 d’abril de 2013

Obra incompleta




Em cloureu les parpelles
quan el cor cansat
ature el seu batec
incompleta quedarà l’obra
per si la voleu continuar
no m’agraden els punts finals

-Xelo Llopis-

Imatge: Max Gasparini

divendres, 12 d’abril de 2013

Mare




Mare
ja no corres darrere meu
sabatilla a la mà
per tirar-me-la al cap
després de fer una malifeta
ara som nosaltres
qui portem les sabatilles a la mà
per calçar-te
els peus cansats
de xafar innombrables vegades
el vell camí de l'absència
tostemps buscant
com arribar on jeu
al qui fou
el teu veritable amor

Mare
et mire i els anys
només han marcit el teu esperit
la teua bellesa segueix intacta
el teu somriure
ens segueix acariciant
i omplint-nos de tendresa

Mare
l'estima rebuda
no és per deixar-la
en els calaixos
la portem sempre damunt
perquè es veja bé
a la cara s'ha de notar
l'amor que ens has regalat

Ai mare!

-Xelo Llopis-

dimecres, 10 d’abril de 2013

Allau





Muntanyes glaçades
un horitzó d'enyor
una vall de pensaments
cride un nom
el ressó retorna
un allau amb
fugacíssims instants
de goig furtiu



-Xelo Llopis-

dissabte, 6 d’abril de 2013

Mira't






Mira’t
t'has anat fent
barrejant calbots
i de tant en tant
una carícia

el vestit del desencís
fet esquinçalls

mil i un entrebancs

i encara hi creus?

Ets feble
massa feble
aquesta feblesa
modela la teua imatge
fent-la freda, llunyana
quin prodigi et manté en peu?

Mira't
no defuges dels teus ulls
sense
ganes ni esma
mentre
quede un fil on agafar-te
t'alçaràs
et trauràs la pols de sobre
somriuràs
i seguiràs endavant

-Xelo Llopis-

Imatge: Angela Betta Casale

divendres, 5 d’abril de 2013

Trencaclosques






Ens regalem
trossets de vida
engrunes de desig
peça a peça construïm
aquesta història nostra.

N’entaforaré alguna
no vull que s'acabe.

-Xelo Llopis-

(Juny 2012)

dimarts, 2 d’abril de 2013

Pell endins







Aviat tornaré
només és
un breu viatge
pell endins
viure en solitud
aquesta urgència i deler
per pair
la caducitat de les hores
arrencades als somnis
i eixamplar-los
no em talleu les ales
els meus peus
estan cansats
deixeu-me
un poquet més
vull seguir
somiant amb ell.