Capseta

Perquè pugues

escoltar-les mentre dorms,

desitjava obrir la capseta

on guarde les paraules

que no puc dir-te,

però no  recorde

on vaig posar la clau

(Xelo IProu)

Badall

Em nodrisc de tu,

de la teua veu i la teua rialla,

de les teues paraules i la teua mirada,

del teu pas ferm i la teua tendresa,

potser per això,

la teua absència em fa badallar

(Xelo IProu)

Clavills

Pels clavills de la cuirassa,

puc veure com s’aguaita

el fràgil ser que en mi sojorna

Del poemari "Guarda'm el secret"
Ed. Germania 2012

-Xelo Llopis-

Món interior

Com a un nadó

cada dia alimente el meu món interior,

vull veure'l créixer, fort i feliç.

És la meua essència,

el meu refugi,

el meu alè,

la meua empenta,

a ell vaig quan necessite recer,

el món on visc no sempre m'agrada.

Així doncs,

si en mirar-me als ulls,

no trobes el meu esguard,

no hi penses que  et defuig

és senzillament,

que estic donat-li de menjar 
al meu món interior.

(Xelo IProu)

del poemari "Guarda'm el secret"
Ed. Germania 2012

Estime la gent

Estime la gent que,

en la lluita fa de la seva mà un puny alçat,

del diàleg el seu fusell,

per bandera té la paraula,

amb pas ferm, creu en el romanticisme de les idees,

en la conversa sap escoltar,

cada albada fixa un nou repte,

davant la injustícia no alça els muscles,

s'implica i es mulla,

sense perdre la gentilesa del gest,

(Xelo IProu)

del poemari "Guarda'm el secret"

Xelo Llopis

Ed. Germania 2012

Viatge

Per aquests camins

tan plens de revoltes,

lluite amb afany

per fer amb tu,

un viatge  d'amor

(Xelo IProu)

del poemari "Guarda'm el secret"

Xelo Llopis

Ed. Germania 2012

Lluita

Es diu que el passat sempre torna, a vegades em pregunte si en realitat se n'ha anat alguna vegada. 

Vaig nàixer sota un règim dictatorial. En l'adolescència, ja amb els ulls ben oberts em va sorprendre gratament una democràcia que encara que anava en bolquers,  aparentment caminava amb fermesa, i omplia d'esperança a molts cors destrossats pels anys foscos del franquisme. 

Els que m'han vist créixer saben, que en més d'una ocasió he manifestat el meu desig d'haver nascut un poc abans,  haver viscut i participat de forma activa en aquella lluita. Però un no tria on o quan nàixer.  

Com jo, la democràcia també va tindre una adolescència dolça, però la seua joventut està sent convulsa, té molt bons amics, però pareix disposada a rodejar-se dels seus pitjors enemics, que l'omplin de nocives addiccions i pitjors consells. 

La meua vida sempre ha estat marcada per un denominador comú: la lluita, tant des de l'àmbit privat com el públic, i així continuarà mentres la vida m'ho permeta. 

Caldrà esforçar-se i a pesar dels entrebancs, hem de posar tot el nostre interés per sanar-la. Els nostres ulls no poden ser testimonis passius de la seua agonia. 

Ens esperen temps durs, potser fins i tot massa durs,  el camí serà estret, boirós,  sinuós, amb moltes pujades i baixades, amb caigudes, …ho sabem, …som conscients, però malgrat  això, tots plegats, hem de posar tota la nostra empenta  en l'intent.

 (Xelo IProu)

Dolçor

Tot i ser més de salat,

la dolçor del teu ésser,

m’és irresistible

(Xelo IProu)

del poemari "Guarda'm el secret"

Xelo Llopis

Ed. Germania 2012

Per molt que ens abracem (Joan Vinyoli)

Per molt que ens abracem i que ens omplim la boca 
de boca i que ens mesclem els cossos,
mai no som un. Cada vegada
l'assaig de no gastar massa paraules,
que és el que més traeix.
Val més el gust de les petites coses
velades, que revelen.
Un dia clar de somnis i de foc
ens torna al lloc on vàrem començar. 

(Joan Vinyoli)

El sol avuí

Avui el sol,

ha volgut acompanyar el nou dia,

en sortir al carrer,

ho he celebrat amb un somriure,

per un moment,

oblide  aquest món

què cada vegada menys m'agrada i pitjor entenc,

també he pensat en tu,

el teu rostre s'ha desdibuixat,

però he pogut veure't

en el paisatge que m'envolta,

en els ocells que,

volen aliens a tant de despropòsit

en una tassa de cafè,

al diari,

en els arbres nus ...

el sol avuí,

amb la seua tebiesa

no pot escalfar
el fred de la teua absència.

(Xelo Llopis)

del poemari "Guarda'm el secret"

Xelo Llopis

Ed. Germania 2012

No em preguntis...

"...No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort..."

“Elegies de la represa,VI” Rosa Leveroni

Fam

Tinc fam, però no gana

Fam de somriures

Fam de carícies

Fam de bonança

Fam d'estima

Fam de certeses

Fam de justicia

Fam de claror

I també,

Per què no dir-ho

Fam de tu

(Xelo IProu)

del poemari "Guarda'm el secret"

Xelo Llopis

Ed. Germania 2012

Somni

Entre somnis,

sóc presa

per la teranyina del teu nom

     (Xelo IProu)

del poemari "Guarda'm el secret"

Xelo Llopis

Ed. Germania 2012

Voldria retenir un dia

Voldria retenir un dia

com el d’avui tan clar

i ple de sol, amb quatre

núvols allà al fons

que tímids insinúen

futurs camins més foscos

Ignorant-los com faig ara

per gaudir moments així,

únics irrepetibles.

(M. Abelló de “El fred íntim del silenci”)

Neruda

"I quan treus el cap sonen tots els rius en el meu cos, sacsegen el cel les campanes, i un himne omple el món."
Pablo Neruda

Gitana Roc

Però la Gitana no està per hòsties,

que no,

que ella

volia, volava, belava, brollava, s'abellia per:

abraçar-te amb els ulls,

abraçar-te amb les pestanyes,

sentir-te els dits al seu nas de cigró,

sentir l'encaix de cap entre el coll i l'espatlla,

sentir la tendresa a l'omòplat dret

i a l'esquerre i a la tíbia i a la ròtula,

sentir-la com l'aranya que cau enmig del braç

per equivocació, però s'hi està i t'hi fa

teraranyes de pessigolles

a l'olla.

(Dolors Miquel)

Malson

En la fosca nit

un malson  m'ha esglaiat

he vist el meu adéu definitiu.

Desvetllada ja,

mil preguntes ... cap resposta,

tan se val!

ja no hi seré,

recobre l'assossec

 i m'hi veig ací i ara

cal d'aprofitar-se,  

amb la seva incertesa

el futur potser m'espera

però no sé si podré anar

(Xelo IProu)

del poemari "Guarda'm el secret"

Xelo Llopis

Ed. Germania 2012

Tu m'has inventat. Anna Akhmàtova

Tu m'has inventat. No hi ha al món

 algú així. No podria existir....

 ...La nit sorda s'alçava al voltant, com un mur.

 Llavors la meva veu et va cridar!

 Què vaig fer! Jo mateixa encara no ho entenc.

 I tu vas arribar a mi com una estrella coneguda,

 fugint de la tràgica tardor,

 cap a aquella casa desolada per sempre,

 d'on va sortir un esbart de poemes incinerats.

1956. Anna Akhmàtova

Nuesa

el vidre de la finestra

reflecteix la nostra nuesa,

 les teues mans fredes

 volen  calor del meu cos ....

baixa la persiana,

al món tant se li'n dóna.

(Xelo IProu)

del poemari "Guarda'm el secret"
Xelo Llopis
Ed. Germania 2012

Sonet d'aquella tardor (Fragment) R. Leveroni

"...Vora l’aigua del riu tot ens somreia…

Quan dintre dels teus ulls petita em veía,

etern, perquè fou dolç, semblà l’instant"

(Rosa Leveroni) fragment de Sonet d'aquella tardor

Un cafè

Asseu-te al meu costat

ens prendrem un café

vull dir-te que eres per mi.

Un esclat de llum

que s'esmuny entre núvols

un bon brou  calent

en un dia de fred intens

l'oli que greixa

un cor rovellat

el desig enyorat

l’empenta renovada

un batec diferent

pel goig de trobar-te

l'espurna que revifa el foc,

pluja fresca un dia d’agost

i molt més, però…

no digues res ,

acaba't el café,

només volia que ho saberes.

(Xelo IProu)

del poemari "Guarda'm el secret"

Xelo Llopis

Ed. Germania 2012

Paraules

Amb tendresa,  contemple

la teua imatge  quasi infantil,

està immòbil en un retrat,

neguitosa pense en les paraules

i que seria d'elles si tu no fores.

On  anirien a parar ?

Totes.

les que et dic,

les que m'agradaria dir-te,

les que em bullen al cap,

les que em punxen als dits,

les que es quallen

les que fluïxen

les que conec

les que m'imagine

les que…

totes.

(Xelo IProu)

Despertar

Havia de ser el maleït despertador,

 amb el seu infernal brunzit

que em fes sortir d'aquest somni,

 on tu i jo,

vestits de pell,

i per sostre el firmament,

 erem pescadors d'estels.

(Xelo IProu)

"Guarda'm el secret" Ed. Germania 2012

"Sala d'espera" Vinyet Panyella

Surto de dins de mi
i em miro des de fora,
ocell que tem el fred
les ales massa febles per fugir.
Vidre esberlat,
mar clivellada
per milers de mirallets que m’enlluernen.
Després vindran
la llum
i l’infinit.

("Sala d'espera" Vinyet Panyella)

"Màrmara" Marina Rossell

Per a un dia fred un poema per a calfar l'ànima... Aquest poema-cancó de la Marina Rossell, em duu grats records d’una vesprada de juny recitant poesia

T’ho miraves tot,

tot era un impacte als teus ulls,

caminaves sense desassossec;

sabies que aquell viatge era de foc,

i ho observaves tot

minuciosa, minuciosament.

No hi havia cap pena

per escriure, en cap paper,

sexe i plaer

inundaven el teu, el meu cos.

I caminàvem, i sentíem

el crit d’un barquer.

Era sota el cel de gener,

prop del mar de Màrmara.

I no podíem dir no a cap nit

ni a cap llit.

Oh, sensació perfecta de confort.

T’estimo i t’ho dic.

Invoco el meu jo més pur

Perquè aquesta cançó pregunta per tu

i no sé on ets, ni si et veure més.

T’estimo i t’ho dic.

I crido al meu jo més pur

per deixar de sentir

que els fils s´han trencat.

La lluna s’ha enfosat

sobre el mar de Màrmara.

I reso al meu jo més pur.

(Màrmara –Marina Rossell)